La Comunitat Internacional, en la Conferència Mundial sobre el Medi Ambient i Desenrotllament Sostenible organitzada per les Nacions Unides a Rio de Janeiro l'any 1992, va incorporar determinats plantejaments genèrics que implicaven un clar compromís amb el Medi Ambient. Així, es va acordar que cada Estat, cada Regió i cada Entitat Local del Planeta Terra elaborarien la seua pròpia Estratègia de Desenrotllament Sostenible, en el document que s'ha denominat Agenda 21.
Amb la mateixa filosofia, dins l'àmbit de la Unió Europea, l'any 1993, el Cinquè Programa d'Acció va impulsar la promoció i l'ús del concepte de responsabilitat compartida i col·laboració, a més de la participació d'un ventall més ampli d'agents en la gestió ambiental, com a elements bàsics per a la integració d'estratègies de desenrotllament sostenible dins l'àmbit local.
Així s'ha posat de manifest al Tractat de la Unió Europea, en considerar aquesta integració com un dels principis bàsics de la Política Comunitària de Medi Ambient.
Igualment, en l'Article 6, el Tractat d'Amsterdam ratifica la necessitat d'integrar les consideracions mediambientals en la definició i en l'aplicació de les diferents polítiques sectorials, en particular amb l'objectiu de promoure un desenrotllament sostenible. Els principis de l'Agenda 21 aprovats a la Cimera de Rio es concreten, més tard, dins el marc de la Conferència Europea sobre Ciutats Sostenibles, celebrada a Aalborg (Dinamarca) entre el 24 i el 27 de maig de 1994. Hi van participar 80 autoritats locals i 253 representants d'organitzacions internacionals i membres d'administracions i entitats privades, que van adoptar l'anomenada Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat —o Carta d'Aalborg— en la qual es reconeix el paper històric de les ciutats i pobles en la configuració del nostre model social i cultural, més encara si es considera que el 80% de la població europea habita actualment en àrees urbanes.
El compromís dels firmants de la Carta d'Aalborg consisteix a desenrotllar processos Agenda 21 Local d'acord amb els principis que estableix el document. Com a part més destacable d'aquests processos figura l'elaboració d'un Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat, que popularment es coneix com Agenda 21 Local. Els plans d'acció local són eines bàsiques per a la realització del Cinquè Programa d'Acció Ambiental, Cap a la Sostenibilitat,
de la Unió Europea.
En la Conferència d'Aalborg, es van establir les bases per a fixar els principals requisits de la sostenibilitat per a les ciutats i pobles europeus, entre els quals es troben:
L'Agenda 21 Local ha de recollir, per tant, els objectius generals de l'Agenda 21 i traduir-los en plans i accions concretes per a una localitat específica. Els principis fonamentals que ha d'inspirar una Agenda 21 Local són:
L'any 1996 es va celebrar a Lisboa la Segona Conferència de les Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat on es van congregar més de 1.000 autoritats locals i regionals i es van presentar els processos iniciats a 35 països europeus. Es va firmar l'anomenada carta de Lisboa, document de continuïtat de la Carta d'Aalborg, anomenada "De la Carta a l'Acció" i basada en les experiències locals.
En aquell mateix any, a Istanbul, se celebra la Conferència de les Nacions Unides sobre assentaments humans "Hàbitat II" on es tracten els avanços dins la integració de polítiques en les ciutats i en la potenciació de la participació dels governs locals en la vida internacional.
La Conferència Euromediterrània de les Ciutats Sostenibles celebrada a Sevilla l'any 1999 va reunir els representants, associacions i autoritats de ciutats de la Conca Mediterrània. L'objectiu d'aquesta conferència va ser la implicació de les ciutats mediterrànies en el desenrotllament sostenible i l'avaluació del grau d'aplicació de la Carta d'Aalborg i del Pla d'Acció de Lisboa.
Al febrer de l'any 2000 es va celebrar a Hannover (Alemanya) la tercera Conferència de les Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat en la qual es va realitzar un balanç sobre la Campanya de Ciutats Sostenibles als últims anys. La iniciativa de seguiment Cap a un perfil de sostenibilitat local. Indicadors comuns europeus va ser finalitzada el desembre de 1999 i va ser llançada oficialment i adoptada amb caràcter voluntari per les autoritats locals europees en la Tercera Conferència Europea sobre les Ciutats Sostenibles de Hannover. Aquests indicadors reflecteixen les interaccions dels aspectes mediambientals, socials i econòmics i permeten recollir a escala local i a tot Europa informació comparable sobre els progressos realitzats en matèria de sostenibilitat. Aquest últim aspecte només pot dur-se a terme si la iniciativa de seguiment és adoptada per un nombre significatiu d'entitats locals.
El mes de juny de 1998, el Ple de l'Ajuntament d'Alacant va ratificar l'adhesió de la ciutat d'Alacant a la Carta d'Aalborg sobre les ciutats sostenibles i va procedir a la realització d'un Programa d'Implantació de l'Agenda 21.
Alguns dels aspectes als quals incideix la Carta d'Aalborg com imprescindibles en el camí de la sostenibilitat són: potenciar el capital natural (l'atmosfera, l'aigua, els boscos, etc.), racionalitzar els usos del sòl, modificar les pautes de mobilitat urbana i controlar la contaminació dels ecosistemes. Per això s'hi insisteix a atorgar poders i instruments d'autogestió en benefici del principi de subsidiarietat.
La sostenibilitat implica que el consum dels recursos no supere la capacitat de la naturalesa per a reemplaçar-los o el desenrotllament d'alternatives. Aborda el manteniment de la biodiversitat, la salut humana i la qualitat de vida al futur. D'altra banda, la sostenibilitat és un equilibri dinàmic que no pot aconseguir-se o mantenir-se estrictament a escala local i no pot substituir l'acció nacional o internacional.
